sábado, 20 de junio de 2009


*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
XXIX
*
Ja salvat en la neu
alta de les muntanyes,
al cim més allunyat
he dit paraules blanques.
Amb llavis plens de sang
dic glaçades paraules,
la clara solitud
de la meva ánima.
En fan llargs comiats
branques molt enlairades.
Damunt l´últim avet,
primer domini d´ales.
Em sento despullat
de record i esperança.
Només cançons de neu
podran acompanyar-me.
*
SALVADOR ESPREIU
*
Traducción de Angalu:
*
XXIX
*
Ya salvado en la nieve
alta de las montañas,
en la cima más lejana
he dicho palabras blancas.
Con labios llenos de sangre
digo heladas palabras,
la clara soledad
de mi alma.
Largamente me despiden
ramas muy altas,
sobre el último abeto,
primer dominio de alas.
Me siento desnudo
de recuerdo y esperanza.
Solo canciones de nieve
podrán acompañarme.
*
SALVADOR ESPRIU
*

No hay comentarios:

Publicar un comentario